Com et puc ajudar
La psicologia, (psico = activitat mental, logia = estudi), estudia la dimensió cognitiva, la afectiva i la conductual de la persona. Si fem referència a la psicologia esportiva, afecta a les mateixes dimensions però de tota persona relacionada amb l’activitat física i l’esport, ja sigui l’esportista, entrenador o fins i tot directius del club esportiu, els quals poden millorar diversos aspectes relacionats amb les tasques del club o equip on pertanyen.
A més, la psicologia esportiva no és només exclusiva de l’alt rendiment, també pot resultar molt útil en l’esport formatiu i de base ja que pot aportar beneficis a qualsevol edat i nivell, només dependrà de quina dimensió es vol treballar.
Cada persona viu i sent de manera individual, per tant el tracte acostuma a ser completament personalitzat. Tot i així, alguns dels aspectes més habituals que podem treballar i millorar segons si ets esportista, entrenador o directiu, serien els següents:
Esportistes
Per rendir al màxim nivell, un esportista ha de tenir en compte les 4 variables que en depenen: el seu talent, l’entrenament tècnic-estratègic, l’entrenament físic i l’entrenament psicològic.
Per tant, no entrenar l’aspecte psicològic voldrà dir deixar el 25% del rendiment a la naturalesa del propi esportista, a més del percentatge per la interrelació que tenen les 4 variables, considerant que la psicològica pot estabilitzar i ajudar en l’aprenentatge dels altres 3.
Per treballar el rendiment, s’ha d’avaluar la situació de l’esportista, saber què necessita i organitzar un pla de treball personalitzat per indicir en aquells aspectes més important segons esport, posició o característiques pròpies.
És un treball molt més acurat, per tant disposem de vàries eines per recollir dades i poder realitzar una avaluació continuada, a més de donar més eines a l’esportista per poder treballar individualment durant el seu dia a dia.
La atenció i la concentració son dos conceptes que habitualment es confonen entre ells, situació no gaire extranya ja que estan molt relacionats.
L’atenció és la manera en que l’esportista interacciona amb l’entorn, la seva capacitat de focalitzar els estímuls més importants en cada situació. Pot ser intern o extern segons la tasca a realitzar i variar l’amplitud segons situació.
La concentració per altre part, es la capacitat temporal de mantenir l’atenció cap a aquest estímul desitjat. No despistar-se o baixar la guardia quan s’està realitzant una funció.
Al estar relacionats, quan s’entrenen acostuma a ser de manera conjunta, agilitzant el canvi de focus d’un estímul a un altre i variant els temps atencionals. A més, adaptar certs exercicis a aquests aspectes no només millora el rendiment dels esportistes, també ajuda a millorar la presa de decisions i a millorar la pròpia lectura del joc.
Tot esportista es pot trobar alguns partits durant la temporada on la importància del resultat es superior a la resta, ja sigui derbis, ex equip o estar-se jugant una posició important en ascens o descens. A més, també es pot donar la situació de trobar-se com a protagonista en els últims instants del partit en una jugada decisiva.
Està clar que davant d’una situació com aquesta, la nostra resposta serà diferent a l’habitual, però sempre és així? en els entrenaments també es poden treballar aquestes situacions sense necessitat de modificar o dedicar-hi temps especific, només integrant certs imputs en els exercicis, però sempre tenint en compte les característiques del/s jugador/s amb qui es realitzarà i amb la intensitat correcte.
Com en les altres situacions, un entrenador pot intentar treballar-ho individualment, però la dificultat de mantenir el control i estar pendent de molts altres factors fa que no li pugui dedicar el temps desitjat, per això l’ajuda d’un psicòleg esportiu pot resultar molt beneficiosa durant els entrenaments.
Una lesió pot arribar a ser un dels moments més durs psicològicament per a tot esportista, per això l’acompanyament d’un psicòleg esportiu en aquesta situació pot resultar de gran ajuda, ja que també és un dels moments més vulnerables.
Aquesta situació pot afectar l’autoestima de l’esportista i produir pensaments com: “perquè m’ha passat a mi?”, “tant temps fora afectarà al meu rendiment”, “ja no seré el que era”, o fins i tot induir a l’esportista a sentir-se desplaçat del grup degut a no poder seguir complint el seu rol. I encara que l’equip compti amb ell per quan es recuperi, aquest es troba sol en la seva situació.
Durant el període de recuperació hi ha dos problemes habituals segons el tipus d’esportista amb el que s’està treballant, la precipitació en el moment de tornar a competir, sense haver passat per totes les fases necessàries i, per l’altre banda, la por a competir i rendir al màxim nivell quan ja s’està recuperat per evitar una recaiguda.
La millora d’hàbits extra esportius fa referència a aquells aspectes externs a la pràctica esportiva, però que, tot i així, poden influir en el nostre rendiment. Per a un esportista d’alt rendiment, les àrees més habituals acostumen a ser el descans, la nutrició i trobar la manera de compaginar la vida quotidiana amb l’entrenament diari.
Un altre col·lectiu amb el que es pot treballar la millora d’habits extra esportiu és amb els infants i joves que encara han de compaginar els estudis amb una activitat esportiva. És important saber portar un bon control horari i dedicar el temps necessari als estudis sense haver de limitar l’esport. Sovint els clubs volen mantenir un control del rendiment acadèmic dels seus jugadors, però no tots tenen les eines per ajudar als esportistes que no arriben als objectius desitjats.
Si com a club o esportista estàs interessat en millorar aquest aspecte o tens qualsevol dubte, no dubtis en contactar.
Entrenadors
La comunicació és un element principal tant en l’àmbit esportiu com en tants altres. De fet, no importa tant el coneixement de la matèria que té el formador, si no la seva capacitat de transmetre aquest coneixement.
I això passa en tots nivells; els directius han de tenir una bona comunicació amb els seus treballadors per assegurar-se que poden sentir-se còmodes i confiats en la realització de les seves tasques, els entrenadors també han de saber transmetre el missatge desitjat als seus jugadors i, fins i tot, els jugadors han de tenir un bon nivell de comunicació entre ells, ja que tot equip necessita d’una bona xarxa comunicativa per tal d’anar tots a una.
També cal recordar la importància de la comunicació no verbal que, segons la majoria d’estudis, oscil·la entre el 50% i el 70% del que comuniquem. Dins la comunicació no verbal hi trobem el llenguatge corporal, la postura, la gesticulació, l’expressió facial o les característiques de la veu. I a vegades, degut a la emocionalitat del moment, un entrenador pot no tenir controlat aquests factors.
A més, no podem oblidar l’altre costat, la del receptor i la seva capacitat d’escolta activa. De fet, els principals problemes de comunicació que ens trobem de manera general son: No saber transmetre el missatge de la manera que volem fer-ho, que el missatge no arribi als esportistes degut a la falta d’atenció o una mala interpretació del missatge.
Per tant, des de la psicologia esportiva podem ajudar als clubs de vàries maneres en relació a la comunicació:
- Millorar les habilitats comunicatives per tal d’assegurar-nos que la nostra manera de transmetre sigui positiva, clara i coherent.
- Estratègies per assegurar-nos un discurs motivant per als esportistes i evitar així la pèrdua d’atenció.
- Ajudar a un major autocontrol de la corporalitat
- Possibilitat de fer de mediador en casos on ja existeix un conflicte, sigui visible o latent.
Per qualsevol dubte o interès en el tema, pots posar-te en contacte i en parlem.
L’ús d’objectius en l’ambit esportiu ajuda a focalitzar l’atenció, millora la motivació, la confiança i la concentració. A més redueix l’estrès o ansietat i permet que tot transcorri amb millor fluïdesa durant entrenaments i competicions.
També facilita tant el control extern per part del entrenador/psicòleg com un major control intern per part de l’esportista sobre l’activitat a realitzar.
La varietat en la elecció dels objectius es molt àmplia i depèn de diferents factors. Per això sempre és positiu tenir la recomanació i rigurositat d’un professional a l’hora d’establir els objectius, dirigint aquest a una millora de rendiment, de resultat o de realització i escollint el tipus de durada tant en el col·lectiu d’equip com de manera individual per esportistes.
El lideratge és un dels aspectes més estudiats en la psicologia social i esportiva, per tant es disposa d’una gran quantitat d’estudis i eines per la seva avaluació, sobretot si la volem treballar des de la posició de l’entrenador.
No existeix la descripció del líder perfecte, depèn del grup, els objectius desitjats i de la personalitat de la persona implicada entre molts altres factors. És per això que per treballar i millorar aquest aspecte és necessari una bona avaluació prèvia i un treball concís i específic. Les àrees a conèixer son: les qualitats del líder, característiques del grup, els diferents estils de lideratge possible i els factors situacionals del equip.
Un cop realitzat l’anàlisi podrem saber on volem arribar i com hi volem arribar. Per tant, es buscaria la millora en la comunicació i aspectes conductuals del líder per tal de trobar les eines adequades per dur a terme la seva funció.
La motivació es pot definir com la direcció i la intensitat del propi esforç (Sage, 1977). Considerant la direcció, aquella activitat a la qual volem dirigir aquesta motivació i la intensitat com a quantitat d’esforç aplicat. Hi ha diferents tipus de motivació però el que ens interessa és poder millorar-la i mantenir-la estable en el temps.
L’origen de la motivació ve determinat per la interacció entre els factors de personalitat i de la situació en la que es troba l’esportista. Per tant el primer pas es analitzar quins factors estan limitant la motivació i com es poden modificar per ajudar a fomentar-la.
Un cop analitzat el punt de partida es poden posar en pràctica una sèrie de pautes preparades específicament per aquest aspecte. Per realitzar aquesta tasca sens dubte és millor comptar amb la figura del psicòleg ja que no només te la formació per a fer-ho, també te la possibilitat de fer un seguiment molt més curós.
Clubs esportius i Directius
La identitat del club es podria confondre amb els valors, però aquests només formen una part d’aquesta identitat. Tothom te al cap un o dos clubs que sabrien diferenciar de la resta, ja sigui per la metodologia, pel tipus de jugadors que acostuma a tenir o per la manera de jugar.
Tot i que no s’acostuma a treballar la identitat i sovint ni tansols parem a pensar quina te el nostre club, per molt diluïda que estigui, en tindrà. És per això que podem incidir i treballar-ne una pròpia, seguint una sèrie de pautes per fer-la a mida.
Aquest es un dels temes amb més repercussió durant els últims anys. Son molts els clubs que saben de la importància en fomentar i treballar amb valors per tal d’educar als joves esportistes de manera més positiva.
Recordem que l’esport en si no porta una sèrie de valors integrats, però si és un gran potenciador, una eina perfecte per fomentar-los. Educar amb valors o no a través del esport sempre dependrà dels formadors i responsables del club (entrenadors i directius). Per tant, s’ha d’ajudar a aquestes persones a tenir unes pautes clares per anar en aquesta línea, sense condicionar la seva principal tasca.
Queda clar que treballar prioritzant la persona més que a l’esportista es vital, però quins valors es fomentaran des del club? com es fomentaran? La voluntat de treballar i educar amb valors es important però, a vegades, no és suficient. Fa falta clarificar quins són i què farem per tal d’ajudar als joves del club en assimilar i integrar els valors desitjats.
A vegades els clubs tenen un nombre tant elevat d’esportistes que treballar els aspectes psicològics amb tots suposaria molt temps material i segurament haver de repartir la feina amb més d’un professional. És per això que, una altre manera de treballar aquests aspectes psicològics ( treball en equip, confiança, autocontrol…) sigui a través dels mateixos formadors/entrenadors.
Els formadors son els que passen més temps amb els joves que realitzen qualsevol pràctica esportiva i per tant també son la seva màxima influència, és per això que he dissenyat una sèrie de tallers per a treballar amb grups d’entrenadors del club per tal que coneguin quines variables psicològiques poden trobar-se i com treballar-les o actuar davant de determinades situacions, a més de tenir un suport directe amb el propi psicòleg en cas de ser necessari, ja sigui per treballar sobre el terreny amb l’equip o amb ell si ho veu adient.
En aquesta sèrie de tallers es treballa: Motivació, autoconfiança, treball en equip, cohesió, establiment d’objectius, nivell d’activació, lideratge a més d’una reunió prèvia d’introducció on es posa en comú la situació de cada equip, el format en que es treballarà i quins aspectes prioritzarem .
Aquestes formacions, tot i estar preparades per donar una continuïtat al llarg de la temporada, també hi ha la possibilitat de realitzar-se de manera puntual o només aquelles que el club consideri adient.
En la formació dels joves esportistes, el paper dels pares i/o tutors es tant important com la dels formadors dels clubs esportius. Son les persones més pròximes i el principal recolzament dels esportistes. Per això, mantenir informats els pares i treballar amb ells és molt important, ja que s’ha d’evitar qualsevol possible falta de coordinació entre els dos contextos més rellevants del jove.
En aquest sentit podem parlar de la piràmide del aprenentatge, on l’esportista està situat en la punta superior i els formadors i familiars formen la base un a cada costat. La comunicació entre l’esportista amb els altres dos protagonistes és evident, però la importància recau en la comunicació i coordinació de la base per donar estabilitat a la formació i aprenentatge del jugador.
En aquest sentit, és el club qui decideix quins punts comunicar, com fer-ho i de quina manera facilitarà l’accés a les famílies per poder preguntar i aclarir qualsevol dubte o interès.
Aquí hi ha vàries tasques a poder realitzar per part del psicòleg esportiu:
- Preparació i direcció de les reunions dirigides als pares: cada club decideix la quantitat que vol fer i quins aspectes interessa comentar.
- Acompanyament amb famílies per casos particulars.
- Redacció d’una normativa o codi de conducta tant per famílies com per esportistes i treballadors del club, sempre treballant en consonància amb els valors del club
- Tallers dirigits als pares per a treballar possibles situacions i ajudar-los a tenir més eines per a contribuir en la formació dels seus infants a través del esport.
Està clar que sempre serà millor la tasca formant part d’un staff tècnic o treballant dintre del club, ja que la principal eina del psicòleg es la observació i el recull d’informació. Però com a figura externa també pot ser molt positiu per a treballar aspectes concrets durant un temps determinat.